Laboratori de Biopatologia Mol·lecular

 

Introducció
 

El Consorci Hospitalari Provincial de Castelló, l’any 2001, va tindre la iniciativa de posar en marxa el primer banc de tumors de la província associat a un xicotet laboratori de biologia molecular.
 
Posteriorment, l’any 2007, es va crear el Laboratori de Biopatología Molecular, gràcies a la col·laboració de la Fundació de l’Hospital Provincial de Castelló, la qual va ajudar en la dotació d’equipament i personal necessari per a la investigació, amb el principal objectiu de traslladar els avanços en investigació en el camp de l’oncologia molecular a la pràctica clínica, de manera que tots els pacients oncològics de la província de Castelló puguen beneficiar-se.
 

Diagnóstic Mol·lecular
 

L’avanç en les tècniques de manipulació del material genètic i el coneixement cada vegada més profund del genoma humà i altres animals model ens conduïxen a un nou concepte de la Medicina, en el que el Diagnòstic Molecular exercix un paper fonamental en nombroses especialitats mèdiques.
 
En el camp de la Microbiologia, el coneixement del genoma complet d’un gran nombre d’animals model i de gran quantitat de virus, bacteris, fongs i paràsits han permés detectar el microorganisme implicat en moltes malalties i infeccions humanes.
 
D’altra banda, en el camp de l’Oncologia, les alteracions genètiques que apareixen en els tumors constituïxen la base molecular del càncer.  Una mutació es definix com un canvi en la seqüència d’ADN.  Les mutacions es poden classificar de distints modes, en funció de les cèl·lules que afecten: mutacions que afecten les cèl·lules germinals, la qual cosa suposa una predisposició genètica a desenrotllar càncer (tumors de tipus familiar o hereditari) i mutacions que afecten les cèl·lules somàtiques (tumors de tipus esporàdic).
 
Durant el procés de carcinogénesis, les cèl·lules tumorals acumulen nombroses alteracions moleculars en nombroses neoplàsies humanes. La major part d’estes alteracions ocorren en determinats gens com són els proto-oncogéns (les alteracions dels quals els transformen en oncogéns, activant de forma positiva el creixement i la divisió cel·lular) i els gens supressors de tumors (inactivant gens que inhibixen el creixement i  la divisió cel·lular).
 
Amb poques paraules, estes alteracions poden afectar distints nivells: a nivell cromosòmic i a nivell gènic. Les de nivell cromosòmic poden ser alteracions en el nombre de cromosomes (genòmiques) com euploidies i aneuploidies i alteracions en l’estructura dels cromosomes (cromosòmiques) com delecions, duplicacions, inversions i translocacions. D’altra banda, les de nivell gènic suposen alteracions puntuals en la seqüència d’un gen com a substitucions, addicions o delecions gèniques.
 

Tècniques Mol·leculars

 

PCR

El descobriment de la reacció en cadena de la polimerassa (PCR) per K.K.Mullis va suposar un avanç important en el desenrotllament de les tècniques moleculars, ja que permet amplificar selectivament una regió concreta del ADN, de manera que partint en quantitats xicotetes  s’obté un alt nombre de còpies, la qual cosa afavorix el seu posterior anàlisi.
 
Per tant, en el procés de detecció d’un determinat fragment d'ADN,lo primer que cal fer és el seu aïllament o extracció de la mostra a estudiar, tant si és ADN com RNA. Posteriorment cal determinar la concentració i puresa de l’àcid nucleic extret. I finalment, emprar-ho en la concentració requerida en la tècnica que desitgem realitzar.
 
Hi ha tècniques qualitativesdirectes de detecció d’àcids nucleics, les quals tenen com a objecte establir o descartar la positivitat de la mostra estudiada amb el major grau de seguretat possible i tècniques quantitatives directes que pretenen quantificar d’una manera absoluta el nombre de còpies de la molècula diana per a un volum de mostra determinat o per a una quantitat d'ADN determinat (quantificació absoluta), o bé establir la proporció relativa de la molècula diana respecte a una altra la quantitat de la qual considerem estable en el sistema (quantificació relativa).
 

TÈCNIQUES DETECCIÓ I SCREENING DE MUTACIONS

Hi ha distints mètodes per a la detecció de mutacions, uns basats en screening i altres dirigits a mutacions conegudes en punts concrets del genoma. Els sistemes de screening són més econòmics, menys costosos en temps, però solen requerir confirmació normalment per mitjà de seqüenciació.
 
Dins de les tècniques de screening de mutacions es troba la PCR-SCCP, PCR-DGGE, MLPA i PTT, entre altres. D’altra banda, dins de les tècniques de detecció directa de mutacions conegudes està la seqüenciació directa, PCR-RFLPs, ARMS, Piroseqüenciació, PNA-LNA clamp, HRMA i dHPLC. De totes elles, la gran majoria es duen a terme en este laboratori de Biopatología Molecular.
 

HIBRIDACIÓ IN SITU FLUORESCENT (FISH)

La tècnica d’Hibridació in situ per fluorescència (FISH) permet la detecció de seqüències d'ADN específiques per mitjà de la hibridació de sondes (oligonucleótids complementaris a determinada seqüència diana) marcades amb  un fluorocrom, permetent la seua detecció i visualització posterior amb un microscopi de fluorescència.
 
Hi ha distints tipus de sondes: sondes centromériques (CEP), sondes específiques de locus (LSI), sondes telomériques, sondes de pintat cromosòmic, les quals permeten la detecció d’alteracions tant numèriques com estructurals en tumors hematològics i tumors sòlids.
 
La tècnica es pot aplicar a distints tipus de mostres: extensions cel·lulars (sang perifèrica, medul·la òssia, cultius cel·lulars, orina, llavats bronquials, esput, etc), empremtes, teixit fixat i inclòs en parafina i teixit congelat, la qual cosa suposa nombrosos avantatges enfront de la citogenética convencional.
 

MICROARRAYS

L’estudi dels genomes comprén la identificació, organització i estructura de tots els gens d’un organisme  (Genòmica estructural) però també descobrir la seua funció i mecanismes implicats en la seua regulació (Genòmica funcional).

Han aparegut noves ferramentes d’anàlisi massiva de gens de manera simultani com són els microarrays (arrays o biochips). Un microarray es definix com un nombre de molècules ordenades sobre un substrat sòlid. Als elements o fragments d'ADN immobilitzats sobre el suport se’ls denomina sondes (“probes”) i a les molècules diana (“target”). El material genètic de la mostra a analitzar es marca per diversos mètodes i es cova amb les sondes, permetent la hibridació de seqüències homòlogues. Per tant, les seqüències de la mostra marcades s’uniran a les seues seqüències complementàries immobilitzades en el suport, permetent la identificació i quantificació de l'ADN present en la mostra. Posteriorment l’anàlisi d’imatge i les ferramentes informàtiques permetran interpretar i analitzar les dades obtingudes.

Hi ha distints tipus d’arrays: d’expressió (cDNA, oligonucleótids, miRNA), d'ADN (SNPs, arrays-CGH), de proteïnes, de teixits (“tissue-arrays”) i d’alteracions epigenètiques (arrays de metilació, Chip-on-chip).

 

Cartera de serveis

 

APLICACIONS DE LA PCR:

EN ONCOLOGIA

Diagnòstic de leucémies i linfomes:

Monoclonalitat B i T.

Translocacions:

  • t(14;18): linfoma fol·licular o difús de cél·lules grans.

  • t(11;14): linfoma del manto.

  • t(11;18): linfomes MALT.

  • t(9;22): leucémia mieloide crónica, leucémia linfoblàstica aguda, etc, ...

Diagnòstic de malatia (càrrega tumoral) mí­nima residual per a  monitorització del tratament oncològic. Detecció del DNA en sang, mèdul·la óssia, tampó cervical:

  • EBV (carcinomes nasofaringis i alguns linfomes).

  • Translocacions (leucèmies, linfomes).

  • Reordenament monoclonal B i T (leucèmies i linfomes).

  • HPV (seguiment càncer de cervix postconizació, etc,

Estudi de polimorfismes útils en Farmacogenómica:

  • CYP2D6 (en pacients amb càncer de mama hormonodependent tractades amb tamoxifeno).

  • UGT1A1 (en pacients tractats amb irinotecan).

  • TS (en pacients amb carcinoma colorectal tractats amb 5-Fu).

Anàlisi de mutacions:

Aplicacions en el diagnòstic de càncer hereditari:

  • BRCA1 (càncer de mama i ovari hereditari)

  • BRCA2 (càncer de mama i ovario hereditari)

  • MLH1 (carcinoma colorectal hereditari no polipósic)

  • MSH2 (carcinoma colorectal hereditari no polipósic)

  • MSH6 (carcinoma colorectal hereditari no polipósic)

  • APC (poliposis adenomatosa familiar)

  • RB (retinoblastoma)

  • MEN1, MEN2, y RET (carcinoma de tiroide)

Aplicacions en adenocarcinoma no microcrà­tic de pulmó:

  • EGFR, per al tractament amb gefitinib o erlotinib.

Aplicació en sí­ndromes mielodisplàsics (policitemia vora, trombocitemia esencial, etc):

  • JAK2, útil per al diagnòstic i també per a la elecció del tractament.

Aplicació en carcinoma colorectal metastàtic:

  • KRAS, predictiu de resposta a cetuximab o panitumimab.

  • BRAF, factor pronòstic i predictiu de resposta.

Aplicació en melanoma metastàsic:

  • BRAF, factor predictiu de resposta a nous tractaments.

Anàlisis de hipermetilació en promotors:

Aplicació en gliomes:

  • MGMT, útil per a l'ocupació d'agentss alquilants en la quimioteràpia.

Aplicació en tumors de mamella:

  • BRCA1, útil per a l'ocupació d'inhibidors de la PARP.

EN MICROBIOLOGIA

VIRUS

  1. Detecció, tipat i cuantificació de HCV (virus de hepatitis C).

  2. Detecció, tipat i quantificació de HPV (virus del papil·loma humà ).

  3. Detecció i quantificació de virus de la familia Herpes (Herpesviridae):

    1. HSV-1 (virus herpes tipo 1)

    2. HSV-2 (virus herpes tipo 2)

    3. VZV (virus de varicel·la zàster)

    4. EBV (virus d'Epstein Barr)

    5. CMV (citomegalovirus)

 

ALTRES MICROORGANISMES

Bacteris GRAM+:

- Staphilococcus aureus (meticilin resistent  no).

- CoNS (Staphilococcus coagulasa negatius).

- Streptococcus pneumoniae.

- Streptococcus spp.

- Enterococcus faecium.

- Enterococcus faecalis

Bacteris GRAM-:

- Escherichia coli.

- Klebsiella (pneumoniae / oxytoca).

- Serratia marcescens.

- Enterobacter (cloacae / aerogenes).

- Proteus mirabilis.

- Pseudomonas aureginosa.

- Acinetobacter baumanii.

- Stenotrophomonas maltophila.

Fongs:

- Càndida albicans.

- Càndida glabrata.

- Càndida parapsilosis.

- Càndida krusei.

- Càndida tropicalis.

- Aspergillus fumigatus.

Paràsits:

- Toxoplasma gondii

APLICACIONS DE LA TÉCNICA FISH EN ONCOLOGIA:

Amplificació del HER-2/neu, en càncer de mamella i tumors gàstrics per al tractament amb trastuzumab.

Amplificació del EGFR, en càncer de pulmó no microcà­tic per al tractament amb gefitinib o erlotinib.

Translocacions diverses, en leucèmies, linfomes (les mateixes que hem vist per PCR).

Translocacions en sarcomes i altres tumors sólids.

Aneuploidias dels cromosomes 3, 7, y 17, a més de pèrdua del locus 9p21 (regió que conté el gen p16 supressor de tumors) en càncer de bufeta.

Pèrdues de heterocigositat (LOH), en gliomes.

 

Biobanc

INTRODUCCIÓ:

Segons l'article 3 de la Llei 14/2007 d'Investigació biomèdica es definix com biobanc un establiment públic o privat, sense ànim de lucre, que acull una col·lecció de mostres biològiques concebuda amb fins diagnòstics o d'investigació biomèdica i organitzada com una entitat tècnica amb criteris de qualitat, orde i destí­.

En el Consorci Hospitalari Provincial de Castelló, el Biobanc va tindre el seu origen a l'abril de 2001 amb la finalitat de conservar mostres biològiques de neoplà sies humanes en condicions adequades de criopreservació i actualment forma una xarxa d'arreplega de tumors junt amb l'Hospital La Plana de Vila-Real i l'Hospital de Vinarós.

OBJECTIUS:

Els objectius del Biobanc estan d'acord amb el que establix el Pla Estratègic per a la constitució de la RBTCV (Xarxa de Banc de Tumors de la Comunitat Valenciana):

  1. Arreplegar en condicions óptimes:

    Tumors en qué se sospite que pot existir una predisposició hereditària (mamella i ovari, colorectal no poliposico, poliposis adenomatosa, medul·lar de tiroide, MEN1, MEN2A, MEN2B, retinoblastoma).

  • Fons mínims dels tipus tumorals més frequents.

  • Casos directament derivats dels Comités de Tumors, que per la seua naturalesa particular suusciten especial interés.

  • El nombre més gran de casos de processos inusuals, incloent-hi patologies inflamatòries rares, etc.

  • Capacitat de col·lecció prospectiva de sèries de patologies especí­fiques que siguen sol·licitades per grups d'investigació.

  • Col·laborar en l'arreplega de material biològic per a assajos clí­nics.

2. Garantir la qualitat del material per mitjà  d'un anàlisi morfològic de les mostres incloses en el banc i assegurar la seua correlació anatomo-patològica amb el diagnòstic definitiu de la mostra.

3. Subministrar, sense ànim de lucre, l'anterior material biològic a grups d'investigació de la pròpia institució o aliens a la mateixa, que complisquen els requisits cientí­fics i étics exigibles per a l'ús d'este tipus de mostres , en el marc d'un acord clar de transferència entre ambdues parts.

MOSTRES:

El Biobanc està  format per una col·lecció de mostres de teixits tumorals i normals (Banc de Tumors) i una col·lecció de mostres de sang i derivats (Seroteca). Actualment comptem amb més de 6.000 mostres provinents del Banc de Tumors i 15.000 mostres provinents de la Seroteca.

LOCALITZACIÓ:

El Biobanc de l'Hospital Provincial de Castelló està  situat en el laboratori de Biopatologi­a Molecular, en la 2a planta de l'edifici Montesinos de l'hospital.

INFRAESTRUCTURA:

El Biobanc disposa d'una habitació amb la temperatura controlada (15ºC) en la que estan ubicats dos ultracongeladors verticals a -85ºC. Ambdós compten amb les següents mesures de control de temperatura:

  • Sensor acústic i lluminàs que es dispara quan la temperatura augmente en un 10% del total (8,5ºC). Este sensor és instantani dins del laboratori i en el Servici de Vigilància de l'hospital.

  • Bales de CO2 que insuflaran el seu gas dins del bagul en el cas que la temperatura puge als -50ºC. Ambdós estan controlades per manòmetres i balances per a garantir que no estiguen buides.

  • Registre gràfic de temperatures a un ordinador del laboratori i a un altre en Servici de Manteniment, on també tenen orde de cridar per telèfon quan es registre alguna incidència.

  • Connexió dels ultracongeladors a grup electrogen perquè no es queden sense subministrament elèctric en el cas que falle la font habitual.

Quant al sistema de transport i congelació de les mostres en el nostre cas particular ho hem realitzat per immersió directa en nitrogen líquid per mitjà  de l'ús de recipients adequats:

  • Recipient (dewar) de 2 litres per al transport de les mostres.

  • Recipient (dewar) d'11 litres per a congelació de les mostres.

Els hospitals de La Plana i Vinaròs han empleat també estos dewars per al transport i congelació de les mostres, utilitzant un protector per al transport amb vehicles.

RESPONSABLES (R.R.H.H):

El Biobanc, segons l'article 66 de la llei 14/2007 d'Investigació biomèdica establix que el biobanc haurà  de comptar amb un director científic, un responsable del fitxer i estarà  adscrit a sengles comités externs, un cientí­fic i un altre d'ètica, respectivament, que assistiran al director del biobanc en les seues funcions.

PROCEDIMENT:

Les mostres congelades es guarden en criotubos amb números de referència especí­fics de l'hospital de procedència, que al seu torn s'ordenen en caixes, i estes en racks en els ultracogeladores.

Per a la recopilació de dades hem utilitzat el programa ACCESS de l'Office de Word generant una base de dades tant per al Banc de Tumors com per a la Seroteca. També hi ha llibres de registre per a cada hospital del Biobanc i llibre d'incidències.

En el nostre hospital el Biobanc té relació amb els Comités d'ètica i Investigació, amb el Comité de Tumors, amb els Servicis de Cirurgia, Oncologia i Radioteràpia, amb el Registre de Tumors, i finalment amb el programa informàtic Kewan que posseïx una base de dades molt potent de tots els pacients oncològics.

Facultatius de distintes especialitats del nostre hospital i d'altres hospitals estan desenvolupant projectes d'investigació que estan requerint mostres del Biobanco principalment de la Seroteca. Quan s'han requerit mostres del Biobanco per laboratoris externs, han sigut anonimizadas i a més els projectes han passat pels Comités d'Ètica i d'Investigació.

Avís Legal | Afegir a Favorits FUNDACIÓ HOSPITAL PROVINCIAL DE CASTELLÓ
Direcció: Avda. Dr. Clará 19, 12002 Castelló
Telèfon: 964 354 308 / 309 / 338